HISTÒRIA

Parròquia del bisbat de Barcelona, a l'Anoia. L'esglèsia era una dependència del castell de Claramunt fins que se'n separà per entrar sota domini de Sant Cugat, amb anterioritat al 978. Fins el segle XI és anomenada Santa María de Claramunt, per bé que no s'ha de confondre amb la capella castellera de la mateixa advocació. A partir de les butlles dels papes Urbà II (1098) i Calixt II (1120), en ésser confirmada la seva subjeció a Sant Cugat del Vallès apareix ja amb el nom de Santa María de Capellades i l'erecció en parròquia deu de ésser d'aquesta època. En els segles posteriors esclataren conflictes jurisdiccionals entre el bisbat i el monestir de Sant Cugat en torn del domini i el dret de patrocini sobre la parròquia, que encara es documenten al segle XVIII.
El temple romànic fou substituït per un nou edifici el 1643 i encara el 1805 hom en construí un de més gran, que és el que ha subsistit, malgrat els desperfectes que patí durant la guerra civil de 1936-39 i que foren reparats en acabat la contesa.
Altres llocs de culte dins el terme parroquial són l'esglèsia de Santa Bàrbara i la de la Mare del Diví Pastor. A l'arxiu parroquial es conserven els llibres sagramentals a partir del 1908.